Diari El Punt
(El Punt, 20 de desembre 2009)
dimarts
divendres
Els mitjans es fan ressò del ple ordinari d'ahir dijous, 17 de desembre
Notícia extreta del diari El Punt
El govern de Sant Martí Vell no començarà de nou el POUM
Estudiarà rebaixar encara més el creixement previst
El govern de Sant Martí Vell no començarà de nou el POUM
Estudiarà rebaixar encara més el creixement previst
El ple ordinari d'ahir al vespre de Sant Martí Vell va tornar a tenir el POUM com a protagonista principal. L'equip de govern va rebutjar replantejar completament el nou pla general i redactar-lo partint de zero, com proposaven alguns veïns, però va afirmar que estudiarà rebaixar encara més l'edificabilitat prevista, que ara han situat en uns 90 habitatges.
El primer projecte que es va presentar preveia doblar la població i arribar als 400 habitants, però ara mateix el creixement s'ha situat en 90 habitatges. Tot i això, tant l'alcaldes
sa, Maria Àngels Vilà, com el regidor d'Urbanisme, Robert Vilà, van insistir a dir que buscaran acords amb tots els propietaris afectats i que estudiaran rebaixar més el sòl urbanitzable, el principal motiu de discussió al poble. De fet, una part de la quinzena de veïns presents al ple van demanar a l'equip de govern que retirés el projecte de POUM actual, i que s'optés per començar de zero. El regidor, però, ho va descartar per la despesa econòmica que suposaria. Ara el document ha acabat la fase d'al·legacions, en què se n'han presentat 61, una de les quals signada per gairebé 100 persones del poble contra el projecte.
L'altre punt de discussió va ser el projecte per fer un centre d'interpretació de les Gavarres, que va acompanyar d'altres serveis com ara un rocòdrom. Alguns dels veïns no van estar d'acord en la ubicació del projecte, en el mateix nucli de Sant Martí Vell, i van apostar per traslladar-lo a altres zones.
(El Punt, 18 de desembre de 2009)
dissabte
SANT MARTÍ VELL COM A PARADIGMA, publicat per Ignasi Veciana al Diari de Girona
Extret del Diari de Girona
IGNASI VECIANA
Sant Martí Vell és un poble amb 77 cases i 240 habitants, situat al Gironès al peu de les Gavarres, d'ambient rural i tranquil. El nucli històric, ben conservat, forma un caracterís?tic perfil en el paisatge, del qual destaca el campanar de l'església en un entorn natural. Com altres pobles que han sobreviscut a la destrucció urbanística. Tanmateix, li ha arribat l'hora del planejament urbanístic municipal, li ha arribat el seu "sanmartín". Sense l'ordenació del territori el po?ble seguiria desprotegit. Però, què ens proposa el nou pla? Creixement.
Creixement per augmentar obsessivament la població. Per atendre mesquins interessos d'alguns propietaris emparentats amb l'equip de govern. Per augmentar els recursos econòmics municipals. Per complimentar els estàndards de la llei urbanística. Una llei per a les ciutats, que mai va ser concebuda prenent esment a les petites poblacions rurals. Creixement per obtenir equipaments insostenibles i de dubtosa utilitat. Per construir aparcaments. Creixement de les carreteres, els camins i els carrers. Només determinacions quantitatives fàcilment justificades per estudis sectorials elaborats d'ofici i pel sotmetiment passiu a la reglamentació.
Es troba a faltar la sensibilitat que mereix la protecció del nucli vell i del paisatge de l'entorn. No descobrim imaginació en les propostes de futur, reduïdes al turisme i aquest, reduït a la vegada, a la restauració i l'hoteleria. Tot allò que ens proposa el pla no ens sorprèn, ni ens instrueix. És el mateix plat -fred?- que se serveix en tots els municipis del país. Segueix el mateix camí que destrueix, a poc a poc, el paisatge de Catalunya. A canvi de res, creixement sense imaginació, creixement sense excel·lència.
Sant Martí Vell és un poble amb 77 cases i 240 habitants, situat al Gironès al peu de les Gavarres, d'ambient rural i tranquil. El nucli històric, ben conservat, forma un caracterís?tic perfil en el paisatge, del qual destaca el campanar de l'església en un entorn natural. Com altres pobles que han sobreviscut a la destrucció urbanística. Tanmateix, li ha arribat l'hora del planejament urbanístic municipal, li ha arribat el seu "sanmartín". Sense l'ordenació del territori el po?ble seguiria desprotegit. Però, què ens proposa el nou pla? Creixement.
Creixement per augmentar obsessivament la població. Per atendre mesquins interessos d'alguns propietaris emparentats amb l'equip de govern. Per augmentar els recursos econòmics municipals. Per complimentar els estàndards de la llei urbanística. Una llei per a les ciutats, que mai va ser concebuda prenent esment a les petites poblacions rurals. Creixement per obtenir equipaments insostenibles i de dubtosa utilitat. Per construir aparcaments. Creixement de les carreteres, els camins i els carrers. Només determinacions quantitatives fàcilment justificades per estudis sectorials elaborats d'ofici i pel sotmetiment passiu a la reglamentació.
Es troba a faltar la sensibilitat que mereix la protecció del nucli vell i del paisatge de l'entorn. No descobrim imaginació en les propostes de futur, reduïdes al turisme i aquest, reduït a la vegada, a la restauració i l'hoteleria. Tot allò que ens proposa el pla no ens sorprèn, ni ens instrueix. És el mateix plat -fred?- que se serveix en tots els municipis del país. Segueix el mateix camí que destrueix, a poc a poc, el paisatge de Catalunya. A canvi de res, creixement sense imaginació, creixement sense excel·lència.
(Diari de Girona, 11 de desembre de 2009)
dimecres
La Generalitat impulsa una normativa bàsica d'urbanisme per als pobles que no tenen planejament, entre els quals hi ha Sant Martí Vell
Notícia extreta del diari El Punt
Normes urbanístiques bàsiques per a 12 municipis
El govern de la Generalitat va aprovar ahir impulsar una normativa bàsica d'urbanisme per als municipis que encara no tenen cap tipus de planejament, que serà vigent quatre anys. Els ajuntaments tindran aquest termini per elaborar els seus plans d'ordenació urbanística propis. A les comarques gironines són Riumors, Rabós, Palau de Santa Eulàlia, Sales de Llierca, Masarac, Parlavà, Viladasens, Sant Martí Vell, Sant Miquel de Campmajor, Sant Andreu Salou, Susqueda i Osor.
(El Punt, 2 de desembre de 2009)
Ubicació del Centre d'Interpretació
Notícia extreta del Dairi de Girona
R.REYNER
El pressupost de Sant Martí Vell es més que doblarà el 2010, i serà gràcies a les subvencions per a la portada d'aigua potable al nucli de Vilosa i per construir un centre d'interpretació del paisatge ubicat en uns terrenys que són de la família del tinent d'alcalde, Robert Vilà (ERC), però que mitjançant un conveni se cediran al municipi, ha dit l'edil.
En concret, els comptes de Sant Martí Vell pujaran l'any vinent a més d'1.058.000 euros, quan aquest 2009 han estat en total de 442.100. Serà gràcies al projecte d'abastament del nucli de Vilosa (350.000, dels quals un 90% seran finançats a través del Pla Únic d'Obres i Serveis i d'un ajut de l'Agència Catalana de l'Aigua) i al projecte de centre d'interpretació del paisatge, que ha obtingut la meitat del finançament del fons Feder i un 40% de la Generalitat i de la Diputació. Per tant, el consistori haurà de pagar tan sols el 10% de tot plegat.Pel que fa al centre d'interpretació, el POUM, actualment en fase de resposta d'al·legacions, l'ubicava en un principi en uns terrenys propietat de la família de l'alcaldessa que Medi Ambient no va considerar adequats perquè són zona PEIN. Retirada aquesta opció, s'han escollit els que s'han de cedir mitjançant conveni.
R.REYNER
El pressupost de Sant Martí Vell es més que doblarà el 2010, i serà gràcies a les subvencions per a la portada d'aigua potable al nucli de Vilosa i per construir un centre d'interpretació del paisatge ubicat en uns terrenys que són de la família del tinent d'alcalde, Robert Vilà (ERC), però que mitjançant un conveni se cediran al municipi, ha dit l'edil.
En concret, els comptes de Sant Martí Vell pujaran l'any vinent a més d'1.058.000 euros, quan aquest 2009 han estat en total de 442.100. Serà gràcies al projecte d'abastament del nucli de Vilosa (350.000, dels quals un 90% seran finançats a través del Pla Únic d'Obres i Serveis i d'un ajut de l'Agència Catalana de l'Aigua) i al projecte de centre d'interpretació del paisatge, que ha obtingut la meitat del finançament del fons Feder i un 40% de la Generalitat i de la Diputació. Per tant, el consistori haurà de pagar tan sols el 10% de tot plegat.Pel que fa al centre d'interpretació, el POUM, actualment en fase de resposta d'al·legacions, l'ubicava en un principi en uns terrenys propietat de la família de l'alcaldessa que Medi Ambient no va considerar adequats perquè són zona PEIN. Retirada aquesta opció, s'han escollit els que s'han de cedir mitjançant conveni.
(Diari de Girona, 2 de desembre de 2009)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
