PRIMERA- El municipi de Sant Martí vell s’ha mantingut estable fins ara, en contrast amb el creixement a què s’han vist sotmesos els municipis veïns, especialment els que es troben situats en la carretera que uneix Girona i la Bisbal. Aquests municipis han patit un creixement immobiliari sovint desmesurat, fins a l’extrem de perdre en alguns casos la seva identitat històrica i els seus valors paisatgístics.
En aquest context, Sant Martí Vell es troba en una situació prou bona, justament pel fet que no ha imitat aquesta dinàmica expansionista alguns cops, al nostre entendre, excessiva. Ben al contrari, Sant Martí Vell ha conservat un terme municipal que no ha quedat malmès, i que en les condicions actuals pot atreure una demanda de lleure basada en un entorn atractiu, sense un excés d’urbanització i, tanmateix, pròxim a l’àrea metropolitana de Girona.
Hem rebut un municipi en bones condicions ambientals, per la bellesa del poble i per l’entorn natural i agrícola en què està situat, però també perquè no ha experimentat una dinàmica urbanitzadora com la d’alguns punts pròxims.
Sense oposar-nos a l’evolució i al progrés del poble, entenem que la millor manera de preservar-ne la personalitat no consisteix a exposar-lo a un creixement residencial com el que es proposa en aquest POUM, que no respon a una planificació responsable i que no pot beneficiar la població. Creiem que el POUM ha de ser prudent, i ha d’evitar de posar en marxa dinàmiques que més endavant poden ser difícils de corregir i de les quals el conjunt del municipi es pugui penedir en un futur pròxim.
SEGONA- Creiem que el planejament urbanístic ha de respondre a un model de desenvolupament econòmic prèviament definit i sostenible, i que per tant ha de ser coherent amb la personalitat i els valors del municipi. El creixement no ha de ser incompatible amb les activitats agrícoles i la preservació de l’entorn del poble, i alhora pot permetre alternatives econòmiques que s’hi avinguin, com ara el turisme rural en edificacions ja existents o el desenvolupament d’altres activitats respectuoses amb l’entorn.
TERCERA- El projecte de POUM es justifica per una alternativa de creixement demogràfic moderat, gairebé un creixement vegetatiu. Tot i això, les previsions de l’actual projecte no confirmen pas aquest plantejament. La proposta d’aquest POUM preveu la construcció de 93 habitatges nous i un increment de població de 202 persones. Això suposa que, en un període reduït de temps, la població de Sant Martí Vell es doblaria, i que també ho farien el nombre d’habitatges actuals. A tot això, cal afegir-hi que els 93 nous habitatges previstos tenen una capacitat potencial molt superior a la d’encabir 202 persones. La desnaturalització de Sant Martí Vell seria irreversible, i el mal menor seria, en tot cas, el fet d’obtenir un poble en què possiblement la meitat dels habitatges romanguessin tancats la major part de l’any pel fet que s’haguessin convertit en residències secundàries. En el futur Sant Martí Vell només tindria dues opcions en cas que aquest POUM tirés endavant: convertir-se en una població fantasma o en un municipi que ha perdut els seus orígens, desfigurat des d’una perspectiva social.
No parlem d’un simple creixement vegetatiu, doncs. La nostra col.lectivitat quedarà irremeiablement transformada a conseqüència de l’arribada massiva de nous veïns. Entenem que una transformació tan radical de les característiques del poble no pot ser beneficiosa de cap manera. Resulta xocant que el govern municipal vulgui alterar d’aquesta manera tan exagerada el municipi, i que autoritats superiors a la municipal ho puguin permetre. L’alteració de la personalitat dels barris de l’Estació, de Vilossa i del nucli urbà, d’altra banda, hauria de comptar amb la complicitat dels veïns dels barris en qüestió, i el govern municipal hauria d’entendre que es troba al servei d’aquest veïns.
En el cas del barri de l’Estació, una concentració d’habitatges com la que s’hi preveu, és possible que acabi generant una segregació d’aquesta part del terme municipal. Segons la proposta d’aquest POUM, aquest barri acabarà esdevenint un nucli de població annex al casc urbà de Bordils, municipi que haurà de proporcionar bona part dels serveis. D’altra banda, el projecte de variant de Bordils pot contribuir encara més a aquesta segregació en la mesura que operarà probablement com a frontera psicològica.
Pel que fa al barri del Mercadal, crida l’atenció que el govern municipal planifiqui un eixample de 21 cases en una zona de parcel.les ben petites. Aquesta previsió, juntament amb les 17 cases que caldrà sumar al nucli, fa que el creixement del nucli urbà sigui, un cop més, exagerada en comparació a la seua dimensió actual. A tot això cal afegir-hi la zona de Can Tarrés, on es preveu una “nova urbanització” que comptarà amb 13 habitatges situats en sòl no urbanitzable.
La situació actual del POUM insinua, al nostre entendre, no només un benefici per a certs propietaris, sinó també un interès per obtenir sòl per a equipaments. Però convindrem que els equipaments públics han de respondre a les necessitats del municipi. Aquestes previsions resulten excessives ateses les necessitats actuals del municipi, fins i tot en una hipòtesi de creixement moderat. Caldria veure, d’altra banda, les raons a què obeeix la situació de determinades zones verdes a dins del nucli del municipi, i les raons per les quals s’insisteix en la creació de zones verdes en un terme eminentment verd. Tornant als equipaments, amb una única zona d’equipament esportiu i un centre cívic n’hi hauria prou per a les necessitats actuals de la col.lectivitat, i fins i tot per a les necessitats immediates d’un creixement realment ordenat. D’altra banda, cal posar en dubte que el manteniment dels equipaments planificats puguin ser assumits per la capacitat financera de l’Ajuntament. Afegim-hi que alguns dels vials previstos i la seva urbanització són, un cop més, desproporcionats i hiperbòlics per al poble, tant en el barri de Vilossa com en el de l’Estació i en algunes zones del nucli urbà, i que caldria estudiar també qüestions relatives a la distribució dels polígons, bàsicament pel que fa a l’aprofitament net respecte les càrregues que incorporen.
Ateses les anteriors al.legacions,
DEMANEM que el Ple de l’Ajuntament faci un replantejament de l’actual proposta de POUM i que accepti les al.legacions esmentades, o que en tot cas posposi l’aprovació provisional del POUM per estudiar millor la proposta i pactar-la amb els afectats. Si no és així, i l’Ajuntament no escolta la veu dels veïns, demanem que els membres del consistori que es troben afectats directament per aquest POUM no prenguin part de la votació per a la seva aprovació definitiva.
.jpg)
